Incendi de contenidors la matinada del 7 al 8

La matinada del 7 al 8 de febrer del 2013, un grup de vàndals va passar pel barri i va cremar un grapat de contenidors.

Els contenidors cremats

Carrer Aiguablava: 3 contenidors de reciclatge i 1 fanal

Al carrer Aiguablava, entre la plaça de l'Aire i la plaça de l'Aigua però a l'altra vorera, els vàndals van cremar 3 contenidors de reciclatge (blau, verd i groc), i també un fanal que hi havia al costat d'aquests contenidors.

Carrer Llosa: 3 contenidors de reciclatge i 1 caseta d'obra

Al principi del carrer de la Llosa, a la cantonada amb el carrer S'Agaró, els vàndals van cremar 3 contenidors de reciclatge (blau, verd i groc), i les flames també van arribar a cremar una mica una caseta d'obra adjacent.

Carrer S'Agaró: 2 contenidors, 1 furgoneta i la persiana d'un pis

1 contenidor de rebuig (gris) i 1 contenidor d'orgànica (marró) a l'altura del número 39 del carrer S'Agaró van cremar-se. Aquí els danys van ser encara més grans. Van cremar-se, a part d'aquests dos contenidors, una furgoneta que contenia a dins seu un grapat d'extintors i la persiana d'un pis.

• Els vàndals van plantar foc a un contenidor.
• El foc va passar a l'altre contenidor.
• Les flames van passar després a la furgoneta del costat, que va començar a cremar.
• Els dos incendis van ajuntar-se i les flames van començar a pujar.
• Al cap d'uns minuts, la persiana d'aquest pis va caure, amb el perill de que les flames poguessin petar el vidre i introduir-se dins del pis.

Aquest últim incendi del carrer S'Agaró jo, el creador d'aquest bloc, vaig poder-lo viure en directe ja que la persiana cremada és la del meu balcó. A les tres de la matinada, dos agents de policia vestits de paisà van desallotjar a tot l'edifici, a les 3 de la matinada. A les 4 de la matinada tot havia acabat, per sort.

Els testimonis

Ramón Rubio  Testimoni dels fets, afectat per l’incendi

“Me desperté a las tres de la madrugada, vi una luz en el balcón y por curiosidad me acerqué. Fue acercarme a la ventana y ver como la persiana hacía "¡zas!" y se caía. Rápidamente aparté lo que pude de alrededor, desperté a mi mujer y a mis hijos (que pobrecillos, a las tres de la mañana y con el frío que hacía...) y llamé a los Bomberos. Minutos después, dos policías de paisano nos desalojaron a todos los vecinos del edificio. Al poco vinieron los Bomberos. Pero el miedo no nos lo quita nadie. Oíamos los estallidos de los extintores de la furgoneta en llamas y pensábamos que quizá el cristal del balcón podría petar y entonces entrar el fuego en casa. Pero por suerte eso no pasó. Ya te digo, mis hijos con el frío allí en la calle con lo primero que pillaron, muertos de miedo... Espero que no vuelva a pasar nunca más.”

Postejaré les fotografies dels fets ben aviat; disculpeu les molèsties.